martes, 1 de diciembre de 2009

Habaneras

Las habaneras son canciones marineras originarias de Cuba que datan del siglo XIX.

Las trajeron los indianos que regresaban de las Américas y las expandieron de taberna en taberna.

Estas canciones relatan historias de marineros, amores, recuerdos, sucesos…

Dos de las más famosas son las siguientes:

- La bella Lola 

- El meu avi

 

La bella Lola

 

 

La bella Lola

Después de un año de no ver tierra

Porque la guerra me lo impidió

Me fui al puerto donde se hallaba

La que adoraba mi corazón.

¡Ay, que placer sentía yo

Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó!

Luego después, se vino hacia mí,

Me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir.

Cuando en la playa la bella Lola

Su larga cola luciendo va,

Los marineros se vuelven locos

Y hasta el piloto pierde el compás.

¡Ay, que placer sentía yo

Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó!

Luego después, se vino hacia mí,

Me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir.

La cubanita lloraba triste

Al verse sola y en alta mar,

Los marineros la consolaban:

“No llores Lola, no llores más”

¡Ay, que placer sentía yo

Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó!

Luego después, se vino hacia mí,

Me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir.

El meu avi

El meu avi

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts, a Palafrugell.


Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!

Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir, al peu del canó.


Quan el 'Català', sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
però els valents de bordo,
no varen tornar, no varen tornar...
tingueren la culpa, els Americans!!

Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario